el color de la llet, Nell Leishon

EL COLOR DE LA LLET

Autora d'una obra amb cert pes en la literatura del moment ens ofereix en aquest petit llibre una història en  certa manera recurrent en la vida i  en la literatura. Caterina Albet, Zola o Sebastià Juan Arbós en venen a la memòria, entre d'altres.

Es una historia real, en una època hostil i dura, on en boca de la protagonista, va apareixent un munt de preguntes i respostes que envolten una narració terrible amb matisos de color en determinats moments, i sabem que Mary pot fruir d'un raig de sol, d'una herba d'estiu o d'unes mores de tardor. Que sap pastar pa, preparar te, i que el formatge no forma part  del seu desdejuni. Que li agraden els prats,  l'escalfor que desprèn el cap de la vaca, i encara que sembla que no s'avingui amb les germanes, les troba a faltar. Que passa molt fred, te clivelles amb sang a les mans, un cansament infinit, i amb un parrac com a vestit ja te prou,  això en un món "passat" especialmente terrible per la dona-dones, on l'home- homes, es el poder, i frueix del cos i del treball físic de la  dona. Mary amb les seves àgils preguntes va desfent la troca amb el seu raonament.  

Al voltant de la intel·ligent i viva Mary apareixen les  dones de la seva família, la dona del clergue amb els seus somnis trencats per la malaltia i l’avorriment i Edna, la minyona a qui Mary haurà d' ajudar. Personatge interessant, silenciós, potent en la revisió silenciosa de les mortalles fetes per ella per a la seva família. La mare de la nostra protagonista envellida, sense esma, callada, ofegant sentiments...

Mary es pregunta sobre el treball, sobre els homes i els beneficis que tenen de ella, sobre la memòria, sobre Deu i la seva voluntat enfront  de la de Mary. .

Mary aprendrà a llegir i a escriure i amb la seva ma tacada de  tinta ens anirà explicant la seva historia. I la decisió de Mary-Nelly  ens porta a un final explosiu però alhora conseqüent, acompanyat per alguna llàgrima furtiva.

Bona lectura per  a bons comentaris..

CEL DE PLOM, Carme Marti,

Neus Català, (1915-2019), va néixer al poble de Guiamets, al Priorat. Una  dona que va fer, primer, front al gegant destructor del feixisme, i després al nazisme, ou que creixia en Alemanya feia temps. Els tancs van començar un dia el seu camí, i del seu camí treien a tothom que no entrés en el seu pla. La Neus Català, una noia dolça, (es veu en la gravació amb la Montserrat Roig) encara relativament jove, lentament va parlant.

I permeteu una frase de Jorge Semprún, (està al començament del llibre, posada per la Carme Martí), que defineix  a la Neus, i segur incrustada en el seu ADN.

 "Estic detinguda perquè soc una dona lliure,  perquè m'he vist en la necessitat d'exercir la meva llibertat i he assumit aquesta realitat" i jo afeixo  "i les seves conseqüències"

La noia que volia ser infermera, que va fer pràctiques en el Hospital Clínic, hospital davanter que encara feia olor de nou, va trobar-se de cop  amb el dolor i per sobre de tot amb el terror.

La Neus Català havia de sobreviure en el Camp de la Mort, sabia que el fet de sobreviure no estava a les seves mans, però tenia molt clar, que si se'n sortia la seva vida seria fer Historia d' allò que no es podia oblidar. 

S'estranya que ningú li pregunti la raó de la fotografia vestida de presonera,  neta i planxada la roba i posat hermètic, segura, tremolosa. Les seves faccions parlen: Estic aquí, la lluita no ha acabat.

El llibre és  perfecte. La Carme Martí anant davant i enrere  ens explica una vida noble, valenta i rica que va tenir el do de saber donar-se i comunicar la seva experiència per sobre de tot, especialment la gent jove, adolescents.

Però hi ha d'altres dones que estan sota el paraigua "d'un cel de plom". Fan els  sabotatges, ofereixen un boci de pa o fan una abraçada a qui està a punt de rendir-se. No vull deixar de recordar el llibre "La escriptura i la vida" de Jorge Semprun, la trilogia de "Si esto es un hombre" de Primo Levi i com no, el llibre de Joaquin Amat-Piniella, "K.L. Reich". I brillant, actual  "El esperit dels temps" de Martí Dominguez,  on amb un llenguatge diferent i modern s'  analitza el nazisme a traves de la Universitat i els tortuosos camins per passar indemne pels camins de la ignomínia.  

carme rivera