La crónica de Ramon Muntaner ha servit com a guia i base per aquest llibre de Francesc Puigpelat, un recorregut per els 6.000 Kmts que van fer el almogavers sortint de la bónica i esplendida Estambul fins Atenas.Quatre crònistes, van fer la resenya de la seva epoca, la més llarga la de Ramon Muntaner, que la va fer entre l'any 1325-1328. Els altres tres van ser, Jaume I, Bernat Desclot i Pere El ceremonios, que la va dictar.
Les cròniques es van escriure a major gloria de qui les encarregava, dirigides cap els líders o governants que arrivarien al poder, i estan carregades de patriotisme i fe en Deu, que sempre, com li correspon, està al costat de la llei i l'ordre, cosa que tenia arrelat Ramon Muntaner, la fe i devoció inamovible en Deu i la lleialtat al seu Senyor a prova de foc.
En el títol del llibre sabem ja el que llegirem. Un recorregut de 6.000 Kms, per els llocs “on es condensa més historia del món” ens parla de “viatgers o escriptors que hi han tingut relació” i ens cita les frases de Josep Pla i Joan Fuster que van dir, “el llibre més divertit de la literatura catalana” i el segon, “ el llibre d’aventures més excitant, més irresistible, de tota l’ edat mitjana europea”, i l’autor, Francesc Puigpelat diu en el pròleg “em donaria per ben pagat si aquest volum pogués induir a un lector a la lectura de la Crònica de Muntaner” i per acabar afegeix, “ és un llibre que sense renunciar al rigor, vol ser divulgatiu i divertit”
El llibre, molt bé documentat ens porta de la ma des de la bonica Constantinoble, ara i abans, fins a Atenes. Una pila d’anys, de territoris assolats, de matances, de robatoris, de manera de viure, de "Ferro Ferro" de crims, mercats d'esclaus, ambicions (el leitmotiv de Roger de Flor, deixar de ser l’ expulsat de l’Ordre dels Templers, un ningú), 6.000 Kms. d’història, de la qual no ha quedat pràcticament ni la memòria en aquells territoris de l'Orient, però els mercenaris tampoc van sortir de rosetes. Escrit amb realisme, amb un sentit irònic que ens fa somriure, acaba amb la frase del gran hel·lenista Rubiò i Lluch (1856-1937), “El penó de les quatre barres, que s’havia enlairat gloriós en els baluards del famós Castell de Cetines durant 70 anys, fou arriat per sempre més”
Un llibre per a qui li agrada viatjar, saber i a partir d’aquí, com diu l’autor començar a indagar.....
