CIGNES SALVATGES

Aquest llibre de l'autora xinesa Jung Chang, serà el primer dels que llegirem en la nova etapa del Grup de Lectura del Club Muntanyenc Sant Cugat aquesta temporada 2017-2018. 

L'any 1993 es va fer la primera edició en castellà, que va ser rebuda amb cert escepticisme per diferents sectors de la societat. L'autora relata la historia xinesa a partir de les vivències de l'avia materna, (anys de la caiguda dels senyors de la guerra) i a partir d'aquí la historia de la Xina, dels xinesos a traves de la seva filla i de la seva neta, l'autora del llibre que compren uns 70 anys, seguint cronològicament els dramàtics canvis polítics que van conformar les relacions socials-vitals del xinesos. 

Coneixem la dominació japonesa, l'entrada dels russos. La Llarga Marxa, l'aliança entre els comunistes, Mao, i el Kuomintang, Chang Kai-Shek i la guerra civil, anant aquest darrer a Taiwan, quedant Mao com el lider indiscutible del país. El llibre acaba  amb la mort de Mao, després de la revolució cultural i l'aparició de la banda dels quatre... però això es una altre historia. El 1978 Jung Chang aconsegueix una beca per anar a Anglaterra. I es queda. Crec que es un llibre interessant per repassar aquests anys de dolor, de sang, d' injustícies, d'opressió, de vexacions en aquest oceà de violència sense límits, on la família de l'autora i ella mateixa intenten sobreviure com la resta dels xinesos. 

La memòria de l'arbre

“La memòria de l’ arbre” es un llibre que comença:

Deixem doncs que els patriotes exaltats preparin guerres, tractats, la nostra tomba  i la seva estàtua, i parlem de l’important: el meu avi.  Gonçalo M. Tavares

I acaba:

I, tot finant, rejoveneix la soca.   Josep Carner

Entre mig, un relat de sentiments. Narra la relació familiar que es crea entre avi i net, Joan i Jan, en el moment que els avis han d'anar a viure a casa de la filla,  Son les converses, les preguntes del Jan, un nen de 10-11 anys al seu avi i son les seves respostes, son el coneixement que els records no es guarden només arxivats dins el cervell, saber que els records es guarden amb amor dins el cor fins el darrer alè, creiem.  Sabem  de la O perduda en el nom de Jan i recuperada al final de la historia, veiem dues vides, una que fa fluir la seva saviesa al Jan,  que sense saber-ho la va pastant dins seu. I entenem "La memòria de l'arbre" Hi ha molt per dir, és millor anar corrents a buscar el llibre.

Una narració esplèndida que li augurem un bon recorregut. Un llibre que és d’ avui, de  demà, i felicitem i a l'autora per el regal que ens ha fet....

KATHLEEN

Christopher Marley, americà, va  residir un temps en la universitat d’ Òxford, Anglaterra,... Aquesta etapa segurament queda reflectida en aquesta narració d’on escapen de les seves pagines daurades bombolles ballant charleston davant els ulls del lector.  Com Christopher Marley digué, l’art de la novel·la, rau en la imaginació de l’autor, però te sempre una llavor de realitat, la qual arribarà al  seu màxim esplendor si sap servir-se de la tècnica de les paraules, cada una col·locada en el seu lloc. Llavors les bombolles peten de riure davant una comèdia tan peculiar. Una comèdia que ens portarà a un mon que no podrem conèixer mes que per la historia que tenim entre les mans i les pel·lícules americanes dels primers anys del cine.

Set universitaris anglesos i un americà, probablement el propi autor, formen un cercle literari  especial. Els escorpions, que es comprometen a fer una narració per entregues. Passa de tot i mes.

 Del mateix autor de “La llibreria ambulant” ens arriba, mes o menys 100 anys desprès, aquest llibre, ja que va ser editada el 2014 en el nostre pais. Estem davant un llibre d’ahir i d’ara, i d’estiu, un llibre on  les paraules tenen la música trepidant del charleston,  els homes fumen, beuen whisky, es diverteixen  i s’ enamoren de Kathleen.... però qui és aquesta dona jove desconeguda que buscaran? la trobaran? On es?   al tancar la darrera pagina tindrem una mica mes de felicitat... i la recordarem per sempre.

PATRIA, Fernando Aramburo

Pàtria es una novel·la que ens parla d’ uns anys negres en el País basc, concretament de les tensions que apareixen en les comunitats reduïdes quan una part de la població opina que un nombre indeterminat d’ ella no pertany a la mateixa comunitat per raons totes de negació  i comença la exclusió. Ens parla de la manera de captar jovent per part de les cúpules, que esdevé peó executor d’ ordres, i ens recorda altres coses que en democràcia han de ser impensables. I això ens ho diu a través de dos famílies que han tingut durant anys una amistat forta i queda trencada dramàticament.

Comença la historia el dia en que ETA anuncia que no actuarà violentament més, i a partir d’ aquesta noticia la historia camina en flash back. Es un llibre colpidor, ens fa pensar, ens parla del trencament de l’ unitat  familiar, de les víctimes, de la necessitat del perdó, del voler saber, del temps que es necessari per recompondre la situació. També ens angoixa i  potser haurem de descansar de la lectura  uns instants. Es un llibre escrit en breus capítols, amb una narrativa moderna i alhora un vocabulari escollit, amb una tipografia clara. Per tant no hi ha excusa per no llegir-lo i rellegir-lo. 

Ese principe que fui

Aquest es un llibre d ’ara, d’ uns anys cap aquí. I potser, en anys venidors, quant el llibre estigui descatalogat o  tingui vida en un prestatge familiar d’ algun parent, un lletraferit, si es que encara queda un, el llegirà i somriurà, perquè el llibre està ben escrit, amb ironia respectuosa i bisturí esmolat. “Ese principe que fui” de escriptor Jordi Soler, amb un peu a Barcelona i l’altra a Mèxic, es la crònica de Federico de Grau Moctezuma,  nascut a la part alta de Barcelona,   egocèntric, caòtic, estafador, amant de dones, alcohol, i del diner fàcil, va ser el darrer descendent, de l’emperador asteca. Durant uns anys va enlluernar a la burgesia “cutre” propera del palau del Pardo. L’autor tirarà del  fil  de la historia, seguint a Federico Grau pels diferents escenaris de la seva vida, Barcelona, Cerdanya, Mèxic.

En aquesta església de la fotografia esta enterrada, encara que sembli llegenda, la princessa Xipaguazi filla de l'emperador Moctezuma. Es veu la placa¡¡

.

El noble del lloc, de nissaga important, va marxar a la conquesta de Mèxic, per augmentar el seu capital un tant mermat, i això ho faria cercant el premi que rebria del Rei d’ España. Passats dos anys, va tornar a les seves terres ceretanes amb els cavallers supervivents i amb la princesa Xipaguazi, una nena, que uns diuen va ser raptada i d’ altres asseguren va ser un acord entre ell i l’ emperador, que li va fer  jurar, que no la tocaria fins que fos una dona. Aquesta dona, entre baralla i baralla conjugal i moltes altres coses, li va donar un fill 16 anys després i al poc va morir diuen de febres parteres. No es  espòiler dir que va arribar a Toloriu amb 150 servents, i un tresor, que diuen va enterrar ella personalment. Encara el busquen.

Motorsoul

Entre mans tenim un llibre misteriós. No sabem res de l’autor. El que si sabem és que escriu molt be i coneix a la perfecció l’esperit de supervivència i resistència dels habitants del continent africà. Aquesta força li diu Motorsoul, crec jo. Estem davant una novel·la d’aventures?. D’ heroes? No¡. Sofriment, angoixa, calor, desventura, incertesa... aixó sí.

No és compassiva, no hi ha caritat per  part de qui escriu. Hi ha en l’interior dels protagonistes, l’ instin d’anar fins el final, supervivència,  per intentar arribar a uns moments de normalitat desprès del pitjor. Peró en aquestes terres, la normalitat deu ser poca, i la incertesa no. Es un llibre que ens posa l’ estop uns moments per dir-nos que hi ha altres homes i dones que lluiten només per aixó tan fàcil com un menjar segur, uns medicaments autèntics... i el dret a viure cada dia, encara que sigui amb els fantasmes ancestrals. Son 4 histories que van del Congo, Namibia, Senegal i Ruanda.  Felicitats a l’autor

TRES DONES FORTES

De llibres d’ahir,  d’avui demà... n’hi ha pocs. Però el cert es que els calents de l’aigüera, els més recents, no sabem mai si seran de demà. Avui em ve de gust comentar un d´ una autora filla de senegalès i francesa, la Maria Diaye, i el llibre porta el nom “Tres dones fortes” Ens trobem davant tres histories on la Nora, advocadessa, que viatjarà al Senegal a defensar el germà gran acusat d’haver matat la seva madrastra, amb un pare estrany i desconegut, i retroba un mon d’olors, colors, llums i dones que fan pinya, amagat en l’oblit dels anys d’infantesa. La segona historia coneixerem l’angoixa de la dona de color, a través del seu marit blanc, que han hagut de sortir de Dakar i tornar a França, on la Fanta es dedica no al ensenyament, la seva feina esdevé una, exclusivament la llar i es dilueix en la pèrdua de la seva valia com professional. I per fi arribem al tercer i sens dubte el millor aconseguit. El que narra el sofriment que pateix Khady, jove viuda, en l’intent d’arribar a la comprensiva, democràtica i meravellosa Europa per tal d’ assolir la dignitat que li pertany com a ser humà, que no es només l’ econòmic, si no com ser humà i dona. Una historia que portarem sempre en el record. Actual, 

Historia menor de grecia

Pedro Olalla, asturià, hel·lenista, escriptor, documentalista, professor de la Universitat d’ Atenes, va publicar l’any 2012 un llibre meravellós, amb el títol de Historia  menor de Grècia. Son moments àlgids d’unes vides plasmats magistralment en mini relats, on estan dibuixades situacions i aptituds,  integres o no, teixint a través dels segles la consciencia, veient com la barbàrie està en lluita amb la supervivència, l’ètica, la intel·ligència i el respecte.

Els mini relats tenen una llargada entre una pagina i tres, i és dels llibres que voldríem seguir llegint.... Corrents a la llibreria o a la Biblioteca o demanar-ho prestat...