LA DAMA DE BLANCO
W. Collins va escollir el seu epitafi:
Wilkie Collins, 1824-1889
autor de La dama de blanco
La dama de blanco la va editar C. Dickens, gran amic de W. Collins,
com era usual, en format de fulletons amb gran èxit de públic que li va
portar a fer numeroses gires per teatres llegint-la al public. És una obra de les més editades i estudiada en les Facultats de Lletres de diversos països. És una novel·la romàntica on no falta de res. Misteri, "sensacions" va ser com la crítica va definir l'obra, on hi ha una tensió in-crescendo que no ens deixa fins la darrera lletra, una història on diversos personatges dibuixats tan fisica com psicològicament
esdevenen narradors puntuals en el moment que participen en l'acció, tenint uns
escenari màgnifics, casalots vells amb cambres secretes, biblioteques privades, cortines que es mouen, dones que enmalateixen, homes perversos, cartes secretes amun i avall,
paisatges verds, humits, plujosos, boirosos, per on es passegen siluetes
que arriben tard o no arriben, pors, corredisses, vestits tacats,
petjades que indiquen no sabem què, però de cop, intuïm que estem davant
d' un clàssic. Després d'escriure diferents obres W. Collins va canviar de registre i va anar al terreny social..., els lectors li van girar l'esquena i una depressió li va fer prendre laudant, amb resultat més aviat conflictiu, perquè el seu propi fantasma es va presentar i va decidir anar sempre darrere d'ell, cosa que deu emprenyar bastant... No conec a ningú que no l'hagi acabat... Quan va morir tenia en el seu haver unes 40 obres.
