La casa de las miniaturas...JESSIE BURTON

                        

                       

Escriptora  anglesa, edita el seu primer llibre l'any 2014, La casa de las miniaturas, avalada per una molt bona campanya de màrqueting que li  dona totes les paperetes per ser una de les obres més venudes a Anglaterra, saltant a la resta de països prèvia traducció. El llibre és de bon llegir per a qui li agradi el tema. Transcorre a Amsterdam en un període convuls degut a les lluites de religió, cap a finals del 1600, on el calvinisme va guanyant adeptes amb les seves idees de puritanisme, alhora que han de compaginar-les amb l'increment de riquesa sobtat degut al comerç marítim, donant peu a fer lleis específiques, penals i religioses. 

El llibre pateix, potser d’una exhaustiva descripció de la ciutat d’Amsterdam potser en algun moment innecessària, i per altra banda els personatges que intervenen en la narració, tant en el caràcter, com en les seves accions, son contradictòris...  però el bon ritme,...  que passarà, que no passarà?  fa que seguim la trama bé. A uns agradarà i d’altres, no... 

El fet que al s. XVIII un burges d’Amsterdam regales a la seva dona, una casa de nines (ara exposada en un museu de la ciutat) va ser real, peró el protagonista fent el mateix obsequi a la seva recent esposa, es ficció, com la resta.

Tots els llibres tenen el seu moment i el seu lector....

LA LLIBRERIA AMBULANT

La llibreria ambulant, llibre encisador, va ser escrit el 1917 per C. Morley i parla d'una història que té lloc a dos o tres dies de Nova York, a pas de carreta. La Helen McGill viu amb el seu germà en una granja aïllada, quan apareix el Sr. Mifflin a la seva porta, oferint-li comprar el seu carromat, una llibreria ambulant,  perquè vol  anar a viure a Brooklin i escriure un llibre. El germà de la Sr.  McGill, lletraferit,  està fora aquell matí i  decideix comprar-la ella, per alliberar-se‘n de la feina rutinària de la casa, i així ho fa tot seguit, deixant a la taula el menjar preferit del germà, un rostit de carn i una carta. El llibreter anirà amb ella fins a l'estació del tren i ella continuarà la seva vida, aquesta és la idea. Però passen coses... es perden en camins embarrats i desconeguts, apareixen lladres, tenen dificultats, són convidats a compartir el menjar dels grangers, i en agraïment, el Sr. Muffin llegirà en veu alta algun fragment engrescador abans de la venda de llibres. I com ell sap dels desitjos i angúnies d'aquella societat aïllada, sap quin llibre convé a cada  comprador. El carromat guarda una bona llibreria, començant per Homer, i seguint per les obres d’ altres, que deliberen tranquil·lament en el Parnàs, nom de la carreta, Shakespeare, Warton, Stevenson, Thorou, Dickens, Whitman, , convivint plàcidament en el carromat amb llibres d'aventures pels nens, de fades per les nenes (estem l'any 1917), però no oblida "Donetes" hi ha l'apartat de  llibres útils, Com fer una casa, Millorar l'agricultura, Omplir de flors un jardí ... ja que cada persona començarà per el que li és afí, i així pujarà esglaó per esglaó... Però això ho diu suaument, com qui menja una torrada, anant fent camí. En definitiva una magnífica obra on el paisatge va parell amb les paraules i el final ja el sabem des de la primera pagina.... perquè ho diu l'autor, però no fa res,  perquè l'important és el que passa.
Un llibre que no vol arreglar el món.... o potser si... 145 pag. Editorial El cercle de Viena

UN CEL DE PLOM

  

UN CEL DE PLOM

Neus Català, tot just surt de Ravensbrück, rentà l'uniforme que el van donar al entrar al camp de concentració, se'l va posar i la màquina que atura el present ens la mostrà mirant al lluny, a un futur incert i complicat, però decidida a afrontar el camí nou. Molts anys després la Carme Martí li fa la seva biografia o millor dit, converteix les paraules de la Neus Català en obra escrita. Avui fa 100 anys del seu naixement i a pesar d'una vida més que difícil i dolorosa ha arribat al seu centenari de vida. UN CEL DE PLOM, la vida d'una valentia, d' un caràcter i unes idees fermes, que van més enllà d'ella, arribant a tot ser humà, manifestant la dignitat de la condició humana, i la supervivència davant la supèrbia, la ignomínia i la humiliació

DEL COLOR DE LA LECHE

Nell Leyshon, gal·lesa, ha fet un llibre rodó. 164 pàgines on igual que les estacions, va passant el temps de la protagonista. Dia a dia, en mig del no-res, en un entorn aïllat i una precarietat absoluta, sense lligams afectius, Mary dibuixa paraules i a poc a poc les uneix. Aquest coneixement fa que amb frases senzilles, curtes, faci al lector partícip de la seva historia, i ens parli de l’esforç que li suposa fer-ho. L’acompanyen uns personatges, el pare, rabiüt per no tenir un mascle, la mare, autòmat en el treball, en el servei a l’home, l’ avi... figura preciosa, el vicari i la seva dona... la minyona que fa sudaris... i més, molt més en 164 pagines. Podríem pensar, arribant al final, quina seria la història si la dona rural hagués sabut fer paraules en el segle XIX? Però llegiríem un altre historia...