el sostinent Susdit

Escrita sobre el 1917, Tinianov, (1894-1943)  estudiós de filologia i literatura russa, va fer una petita gran obra d'unes 40 pagines, que ara ens fa somriure davant situacions surrealistes, i després  les mateixes situacions ens emocionen. Parteix de fets reals, amb personatges que ho son o ho podrien ser. Però l' història és en sí colpidora. En la cort del zar Pau I, de la dinastia Romanov a part de conspiracions i odis, regia un protocol extremadament rígid. Un escrivent jove i inexpert fa una lleu falta de formalisme en un document que haurà de firmar el zar. Aquest que està enfadat, al rectificar-lo  canvia el significat, i ningú gossa dir-li res, amb el resultat que és dona per mort a un tinent i s' enalteix a un altre que no existeix. El primer, no mort, arriba a no ser ni ombra i el segon, nascut ni ombra, arribarà a general,  gracies a un munt d' equívocs, davant el silenci  dels seus propis companys, que callaran per por, davant la "pifia" del zar. Per passar una molt bona estoneta. 

SENYORIA

 

Senyoria

Jaume Cabre va publicar a començaments dels 90 aquesta obra narrativa, que si alguna pot aspirar a esdevenir un clàssic, la tenim davant els nostres ulls.

Senyoria és com els bons vins, en torna-la a llegir esdevé més màgica, més nostra. Descobrim els diferents lèxics dels personatges segons la seva situació social en aquella Barcelona de 1799, dels darrers dies de desembre, amb els tràfecs de les festes del canvi de segle. Neguits, pors, anhels, tan vells com l'home davant la por ancestral dels aires de renovació que comencen a arrivar, posant en perill un estatus que ha estat fet en base a tripijocs. Les costums, el dia a dia, l'enveja, l'humillació, el dol, la pena. Un triller on la sang està al darrera, i taca a tothom.

intemperie

El fet de parlar ara d’aquesta narració es per la manera genial d’integrar un paisatge en un relat. Quan en una narració es fa del paisatge protagonista, es ben cert que configura la historia. L’autor en una entrevista a la Vanguardia digué, “es una tierra inclemente, claramente sedienta, agreste, íntimamente ligada a la violencia…” 

Jesus Carrasco va néixer l’any 1972 a Badajoz. Treballa o treballava de redactor publicitari.  L’any 2013, va editar el seu  primer llibre, “Intemperie”. Davant l’ interès i l’èxit que va tenir més enllà de les nostres fronteres,  Seix Barral el va editar el 2013. El boca a boca va funcionar i es va convertir en el més venut i comentat.

“Intemperie” es una historia lineal, in crescendo, on els esdeveniments van apareixen al seu moment. L’autor no avança res. I aviat el lector queda subjugat.  

“Desde su agujero de arcilla escuchó el eco de las voces que le llamaban y, como si de grillos se tratara, intento ubicar a cada hombre dentro de los límites del olivar.  Berreos como jaras calcinades. …..”

Així comença la historia. Una fugida, una violència, una angoixa.  Un nen, (el nen) troba aixopluc en un pastor dur, aspre, argilós. Poques paraules. El nen aprèn en el dolor i la por, terrible por. Calla, aguanta, es fa gran per dins, i segur que plora. Un pastor sap de l’ajuda en la terra desfeta, en el silenci.  Y el paisatge, un paisatge sec, àrid, esgotat pel sol de segles i la pobresa del poble. Un paisatge que salva, però alhora participa en la mort i la supervivència frega l’impossible.

Potser la “Intemperie” no estigui en el paisatge  descrit, potser serà el fred  de la por, de la fugida, serà la set, la fam,  les nafres. Es i serà, en definitiva, la lluita per la dignitat.