Autora d'una obra amb cert pes en la
literatura del moment ens ofereix en aquest petit llibre una història en
certa manera recurrent en la vida i en la literatura. Caterina Albet,
Zola o Sebastià Juan Arbós en venen a la memòria, entre d'altres.
Es una historia real, en una
època hostil i dura, on en boca de la protagonista, va apareixent un munt
de preguntes i respostes que envolten una narració terrible amb matisos de
color en determinats moments, i sabem que Mary pot fruir d'un raig de sol, d'una
herba d'estiu o d'unes mores de tardor. Que sap pastar pa, preparar te, i que
el formatge no forma part del seu desdejuni. Que li agraden els
prats, l'escalfor que desprèn el cap de la vaca, i encara que sembla que no s'avingui amb les germanes, les troba a faltar. Que passa molt fred, te clivelles amb
sang a les mans, un cansament infinit, i amb un parrac com a vestit ja te
prou, això en un món "passat" especialmente terrible
per la dona-dones, on l'home- homes, es el poder, i frueix del cos i del treball físic de la dona. Mary amb les seves àgils preguntes va desfent la troca
amb el seu raonament.
Al voltant de la intel·ligent i viva
Mary apareixen les dones de la seva família, la dona del clergue amb els
seus somnis trencats per la malaltia i l’avorriment i Edna, la minyona a qui
Mary haurà d' ajudar. Personatge interessant, silenciós, potent en la
revisió silenciosa de les mortalles fetes per ella per a la seva família. La
mare de la nostra protagonista envellida, sense esma, callada, ofegant sentiments...
Mary es pregunta sobre el treball, sobre
els homes i els beneficis que tenen de ella, sobre la memòria, sobre Deu i
la seva voluntat enfront de la de Mary. .
Mary aprendrà a llegir i a escriure i
amb la seva ma tacada de tinta ens anirà explicant la seva historia. I la
decisió de Mary-Nelly ens porta a un final explosiu però alhora
conseqüent, acompanyat per alguna llàgrima furtiva.
Bona lectura per a bons
comentaris..
