Aquest es un llibre
d ’ara, d’ uns anys cap aquí. I potser, en anys venidors, quant el llibre estigui
descatalogat o tingui vida en un
prestatge familiar d’ algun parent, un lletraferit, si es que encara queda un,
el llegirà i somriurà, perquè el llibre està ben escrit, amb ironia respectuosa
i bisturí esmolat. “Ese principe que fui” de escriptor Jordi Soler, amb un
peu a Barcelona i l’altra a Mèxic, es la crònica de Federico de Grau Moctezuma, nascut a la part alta de Barcelona, egocèntric, caòtic, estafador, amant de
dones, alcohol, i del diner fàcil, va ser el darrer descendent, de l’emperador
asteca. Durant uns anys va enlluernar a la burgesia “cutre” propera del palau
del Pardo. L’autor tirarà del fil de la historia, seguint a Federico Grau pels
diferents escenaris de la seva vida, Barcelona, Cerdanya, Mèxic.
En aquesta església
de la fotografia esta enterrada, encara que sembli llegenda, la princessa Xipaguazi filla de l'emperador Moctezuma. Es veu la placa¡¡
.
El noble del lloc, de
nissaga important, va marxar a la conquesta de Mèxic, per augmentar el seu
capital un tant mermat, i això ho faria cercant el premi que rebria del Rei d’ España.
Passats dos anys, va tornar a les seves terres ceretanes amb els cavallers
supervivents i amb la princesa Xipaguazi, una nena, que uns diuen va ser raptada i
d’ altres asseguren va ser un acord entre ell i l’ emperador, que li va fer jurar, que no la tocaria fins que fos una
dona. Aquesta dona, entre baralla i baralla conjugal i moltes altres coses, li
va donar un fill 16 anys després i al poc va morir diuen de febres parteres. No es espòiler dir que va arribar a Toloriu amb 150
servents, i un tresor, que diuen va enterrar ella personalment. Encara el busquen.
