Junichiro Tanizaki va néixer al
Japó, a la ciutat de Tokio el 1886 i mori l'any 1965 a la mateixa ciutat. De família benestant, comerciants, aviat els
hi va canviar la fortuna i tingueren que espavilar fins que la sort els hi va
canviar. Tenia 22 anys quan pogué inscriures en el Departament de literatura de
la Universitat de Tokio, on desprès esdevé professor. Va viure el canvi brutal
de la societat japonesa, que va culminar amb la pèrdua de la segona guerra
mundial i amb l’ocupació americana. Considerat un gran escriptor, premi Novel,
els seus llibres estan en el paradís dels clàssics i reeditats periòdicament.
“L’ elogi de l’ombra” escrita l'any 1923, sintetitza la seva visió
de destrucció cultural i mil·lenària de la vida nipona. “L’elogi de l’ombra” un
petit llibret parla del matisos de la vida en el Japó, on la modernitat amenaça
sèriament el ritme de vida de la classe benestant i de la noblesa. L’ombra,
negativa en el mon occidental, dulcifica l’entorn, fent-lo més ric i harmoniós,
mes sua, mes relaxant, mes espiritual i la llum brillant i blanca de
l' electricitat, signe de la nova societat occidental conforma la
vivenda, las finestres, i el sol il·lumina de ple, fent els objectes plans
i la calidesa dels colors en harmonia desapareixen.
"La clau" , 1956 i va ser un revulsiu, per la societat japonesa, que es regia sota el domini americà, però la valentia, les ambivalències i el tractament del sexe va sobreexcitar a la societat de tot arreu. L’ historia de la parella amb sensibilitats divergents, (sembla ser inspirat en part en el seu propi matrimoni), on el rol sexual dels personatges, els secrets que guarden i les manipulacions que pateix la protagonista, fan de "La clau" un llibre que sorprèn hores d’ara, i la societat occidental, tan complexa i diversa, tan tolerant i laxa, encara es neguiteja llegint-lo.
I hem deixat pel final "El tallador de canyes" escrit el 1932. Una joia pels sentits.
En la primera part un pare de família decideix anar a veure el pleniluni un nit de tardor, en un determinat lloc, una mica allunyat de la ciutat. Puja a un tren que
el deixa relativament a prop del riu on agafarà un transbordador, però ha de fer un camí a peu i rememora el Palau majestuós, avui en ruïnes, les cases benestants amb grans i perfumats jardins que deixaven sentir delicades melodies, i dones d' especial bellesa o elegants cortesanes recordaven un passat llunya, i en aquell punt solitari,
abandonat, un punt degradat, mentre espera el transbordador, un home apareix
entre les canyes i sota el reflex que fa en el riu la lluna plena, explica,
veritat o no? una bonica i romàntica historia d'amor.
Una bonica i romàntica
historia d'amor on el destí final del glamour, com en tots el amors extrems, es
diluir-se entre els canyissars.
