....... llegit, com qui diu d'una tirada. Primer, perquè les paraules atrapen amb un punt d' ironia o un molt de cinisme.... de cop intuïm que estem davant d'un llibre on passen coses de les quals no es parla sovint, i on els personatges agafen dreceres no gaire còmodes. Els camins i les dreceres, no donen seguretat, perquè del primer moment al darrer, els arbres no ens deixen veure el món canviant.
"Sóc metge de família," la primera frase....... La darrera "...es va llençar a l'aigua"... i entremig una bona historia.
L'autor es diu Herman Kock, holandes i diuen que ha venut més 2.000.000 de llibres. Enhorabona Herman Kock.