Nawal el Saadawi va néixer l’ any1931, en una petita
ciutat, Kafr Thala, de difícil pronunciació, a tocar un riu ample, bell, mític
i de color especial, el Nil, prop del
Caire. Del moment que Nawal Saadami va anar a estudiar medicina a la capital,
(psiquiatria) intuïm que el seu estatus familiar i social era per sobre de la
mitja. Per les seves idees avançades
sobre la condició de la dona, que la va portar a l’acció activa, la seva vida no
ha estat, per dir-ho, fàcil, si no més aviat complicada i moguda, i entre les
mogudes, trobem l’estada uns anys a la presó, la prohibició dels seus llibres, la
destitució sistemàtica o impediment a càrrecs públics de responsabilitat, i a situacions
que han posat en perill el viure del seu nucli familiar, com el divorci imposat pel govern, encara que fos sobre el paper. Receptora
de diferents premis i distincions, la seva narrativa ha estat per la igualtat
de gènere, llevat de dos llibres. El primer “La dona
que buscava” que s’enfonsa en la
cerca de la pròpia identitat en una societat ja tecnificada i l’altre “Dios
muere a orillas del Nilo” que ho fa en les tenebroses arrels del poder, fins a identificar el que impedeix l’avanç de
la seva societat. Dos llibres que és poden considerar d’ahir, avui per suposat
i esperem per un demà millor
“Deu mor a la riba del Nil” es un llibre on la calor,
la pols, l’aigua fosca, les olors, els dolors, les injustícies, les supersticions
conformen la vida d’un poblet sense nom, també regat pel Nil. La vida passa, com el riu, les cases, arrenglerades o no, l'aldea es opressiva, les dones i els homes traginaran
l’ aigua, darrera de la búfala fins l'aigua i tindran la pell esquarterada pel
sol i la sequedat tot just néixer.
Tres Homes es reuneixen cada dia a l’ombra, senzillament miraran, fumaran, xerraran,
de tot i de res, amb la seguretat de la impunitat que els hi dona la paraula d’Ala
en front d’ aquella gent esgotada,
famolenca, explotada. El Batlle, el Cap de la Guardia del poble i el Jeque de la
mesquita. Per la gent jove el futur es incert, el amor sorgeix en silenci. I el
final, explosiu, inesperat, però racional i real, Deu mor a la riba del Nil.
Es un llibre que es lent i pot ser dur... per en
acabar-ho, un final extraordinari, em trec el barret....
