L'escriptor Marti Dominguez compra una casa al Maestrat, i intueix el que va ser viure en aquelles terres un cop acabada la guerra civil espanyola. Masos aillats, amb poques mans pel treball, i els habitants de la zona entre dos focs, la guardia civil i els maquis. En aquesta historia, també Historia, els maquis al natural, perdedors, sense mitificacions, amb idees fortament arraigades anarquistes o comunistes, i de difícil convivència entre ells mateixos, i en front la guardia civil, amos del territori, caçadors oficials dels primers i en mig, la gent dels masos, que han de sobreviure entre els dos fronts. L'historia l'explica un nen petit, que veu que el temps s'emporta una part d' ell mateix... Un tema poc explicat malgrat els anys passats i que indica les ferides que ha arrastrat la gent. Altra vegada, historia. El text perfectament treballat i perfecte en l'us del llenguatge de la zona.
divendres, 18 de novembre del 2016
dijous, 17 de novembre del 2016
Svetlana Alexievich
Svetlana Alexievich va nàixer a Bielorússia, una terra sotmesa a tothom que posava en ella la seva bota de conqueridor, païs on el punt més alt te 300 mts. amb molts llacs i lluny del mar. Svetlana sembla una dona bella i bona d'ulls extremadament blaus i amb un posat d'atendra-entendra, d' escoltar, i baixarà a l'arena per recollir els sentiments de tots aquells que van creure en la força d'un mon nou i una impossible utopia. Per tota aquesta obra immensa li han donat l'any 2015 el Premi Nobel, que no paga la sinceritat, l'esforç, els ideals del ciutadà que, sí, ha patit, ha mort, ha passat fam.... pèrò tampoc li agrada el que ara és troba.
"La perdua de l' home roig" on diuen que els van ensenyar la lluita, i van creure en ella, i en el demà que no arribava, i en la gran bandera roja per sobre el dolor i les injustícies. Llegim Historia parlant dones i homes d' edats disparts, diferents professions, dels sistema d'habitatge, cuina única per tots els veins, dels bons moments, peró també de la por, de l'esperança i de la traició. De la música, les lectures, dels trasllats, de les misèries.
"La dona en la guerra" ens fa mal el cor quan expliquen el que va significar per elles, la-les guerres. Als 14 anys van anar a lluitar en la segona guerra, moltes encara no tenien la menstruació, no las volien els soldats, es tallaven les trenes la darrera nit de dormir a casa. La vida passava sense coneixer la tendresa, el amor sense carícies... conduint tancs, .... i les violaven.
"Los muchachos del zinc" Els van portar a una guerra sense dir-lis res de res. Les mares rebien els taüts de zinc. Moltes van anar a buscar-los als camps de batalla, no es creien el que els deien....
"La pregaria de Xernobil" També l'engany, el xantatge.
Escoltem les paraules del poble, dels lluitadors, dels ressentits, dels enganyats, dels nostàlgics.
Un tros d'historia en carn viva, en cap moment per fruir, però per deixar el llibre una estona, respirar i seguir. Per entendra, si això ès possible, com un ideal es pot convertir en el pitjor dels somnis.
Una gran dona, una gran i fidel "escriba" Svetlana Alexivich.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)