Luis Landero va néixer en Alburque, Extremadura l’any 1948. El llibre es un apropament al passat de
l’autor, de la seva infància i adolescència
en el poble fins el trobament amb el seu particular camí en la societat de les
presses, en 1001 treballs monòtons i insòlits, i a través d’un llibre en l’aparador
d’una llibreria de Madrid cap els 16
anys.
En el llibre ens
mostra el mon rural desconegut per els
descreguts urbanites, en tota la seva riquesa humana i cultural, hores d’ara
desaparegut.
Ens parla d’una infància
feliç, i ens parla de les gotes d’amargor que imposen en major o menor grau els
adults als menuts, i la felicitat son moments daurats en llibertat, sota el sol o la
pluja.
Ens parla de la
emigració, ....uns tancant la porta de la vella casa, sense res més que les
seves mans, i d’altres liquidant el patrimoni (el capital, ens diu) en busca de
la nova vida, a la capital. Tots ells amb una valentia increible.
Tot ho diu sense nostàlgia, amb gran amor i afecte, i coneixem els seus estius, els seus neguits, les seves paraules màgiques, els llocs on ni hi caben els semàfors, sentim el brunzir dels insectes, les olors, el gust del pa.... la vida i la mort.
Tot ho diu sense nostàlgia, amb gran amor i afecte, i coneixem els seus estius, els seus neguits, les seves paraules màgiques, els llocs on ni hi caben els semàfors, sentim el brunzir dels insectes, les olors, el gust del pa.... la vida i la mort.
Un llibre on la memòria pren el seu camí i ens
pot fer més generosos..
Nota: En internet hi ha sobrades entrevistes a
Luis Landero molt interessants
