El algoritmo
de
Ada hauria d’haver estat escrit cap a finals del 1800 i ara
sabríem exactament qui va ser aquest personatge d'intel·ligència excepcional.
Ada forma part d’una llarga llista de dones que hi han posat l’enginy i els
coneixements en el món de la ciència, i han estat desconegudes o ignorades per
un sector important de la societat masculina de la professió.
James Essinger va escriure aquesta biografia l’any 2013, on de manera clara i concisa, que és d’agrair, ens va narrant el viatge d'Ada Lovelace cap a la ciència matemàtica i a la seva plena implicació en el treball d’investigació, que serà desestimat com a tal pels estudiosos de l’època, i reconegut 150 anys més tard per la NASA com aportació decisiva per l’existència de l’ordinador. Ada Lovelace, va heretar el geni del seu pare, única filla legitima de Lord Byron. Serà encaminada amb mà fèrria cap a les matemàtiques per la seva mare, Lady Byron, que va abandonar domicili conjugal tot just quan la petita Ada tenia un mes. Seguirem el llibre i la trobàrem molt jove, amb el matematic Charles Babbage, que li va "presentar" el seu projecte, la màquina del pensament o màquina analítica, una calculadora que ella soleta, sumava, restava, multiplicava, dividia, feia arrels quadrades i alguna cosa més. Ada, va ser esposa, va ser mare i va ser investigadora. Morí a 36 anys i la seva mort va ser molt dolguda per la bona societat britànica, i en la ressenya hi havia l'afegitó que havia estat "ajudant de..."
James Essinger va escriure aquesta biografia l’any 2013, on de manera clara i concisa, que és d’agrair, ens va narrant el viatge d'Ada Lovelace cap a la ciència matemàtica i a la seva plena implicació en el treball d’investigació, que serà desestimat com a tal pels estudiosos de l’època, i reconegut 150 anys més tard per la NASA com aportació decisiva per l’existència de l’ordinador. Ada Lovelace, va heretar el geni del seu pare, única filla legitima de Lord Byron. Serà encaminada amb mà fèrria cap a les matemàtiques per la seva mare, Lady Byron, que va abandonar domicili conjugal tot just quan la petita Ada tenia un mes. Seguirem el llibre i la trobàrem molt jove, amb el matematic Charles Babbage, que li va "presentar" el seu projecte, la màquina del pensament o màquina analítica, una calculadora que ella soleta, sumava, restava, multiplicava, dividia, feia arrels quadrades i alguna cosa més. Ada, va ser esposa, va ser mare i va ser investigadora. Morí a 36 anys i la seva mort va ser molt dolguda per la bona societat britànica, i en la ressenya hi havia l'afegitó que havia estat "ajudant de..."
La NASA, va dedicar a Ada Lovelace,... un dia del mes d’octubre...
És un llibre molt interessant, fàcil de llegir per a qui interessa l’HERstory
i per aquells amants de conèixer la prehistòria de les màquines que ens fan més
fàcil la vida, James
Essinger,
gracies.
