L'any 1975, Kotzwincle i la seva dona, en la seva casa illada, relativament lluny de la ciutat, esperaven el naixement del seu primer fill amb total confiança. Contra tot pronòstic, el nadó va morir pocs minuts desprès d'un part normal, fent-se ell carrac de l'enterrament. Un cop passats els primers dies, ofegat per la pena va escriure d'una tirada aquestes poques pag. plorant tot el temps. Al poc, el va va llegir el seu editor. Publicat i esgotat ràpidament. Fins l'any 2014 va quedar en l'oblit, i l' escriptor Ian MacEwans, en un llibre seu, en paraules de la protagonista, hi ha un comentari prou seductor perquè els lectors el demanin en les llibreries... I aqui el tenim. L'editorial Navona, treu cada trimestre un llibre en la col·lecció Los Ineludibles. Kotzwincle te una trajectòria molt important en narració infantil i juvenil i ha fet guions o adaptacions per el cine. Es una impressionant historia d' un dolor intim i profund, que destil·la amor i tendresa.
"Los brazos d'aquellos arbolitos tocaban la caja i dejaban caer algunas agujas i unas pocas piñas diminutas" I amb aquesta frase acaba el llibre i sentim la alliberació en les petites pinyes i les poques agulles que cauen sobre nosaltres. Realment és un llibre Inelidible
