l' amiga genial

Elena Ferrante ningú sap si es ella ... o ell... i dient ningú... es ningú, llevat clar de l’editor o representant.

No és la seva primera obra, esta tenint un gran èxit, per diferents motius al meu entendre. Es un  best seller,? Si¡, per les ventes. Hi ha qui el llegeix d’una tirada, encara que d’altres potser no passen de la pag. 50. 

Primer té la lletra gran, el paper és gruixut, el que fa que les moltes pagines que te quedin reduïdes. Només té una línia narrativa, clara, la de les dos protagonistes en el període dels anys de post guerra, quan la dona tenia clar el que s’esperava d’ella en un estrat social difícil de sobreviure, fins uns 40 anys endavant.. Es Nàpols,  però podria ser qualsevol dels països del sud d’Europa i no  tan sud .  Els personatges masculins, giren en torn de les dues amigues. I les vides d' ells estan reduïdes al que s’espera d’ells, (macles) 

 Aquest llibre acaba en un moment crucial, igual que els finals de capítol dels serials farà correr ca a la llibreria o assaltem a qui ens el pugui prestar, i així el tercer i el quart, on acaba la historia.

Puc dir que es fàcil, enganxa i pots quedar tocat...  per moltes coses que descobrireu.....

calle de las tiendas oscuras

Patrick Modiano va néixer de pare grec i mare belga. Va construir-se la vida, marcat per les llargues absències dels pares degudes a les respectives feines de tots dos i a la mort prematura del seu germà. No tinc  ni idea si aquesta soledat de la que parlen el “ressenyadors” va influir en la seva obra, però estem davant una gran obra literària, que entre els molts premis rebuts té un Goucourt i més recent el Novel. 


Guy Roland, el protagonista, es un home que no te passat y el dia que es contractat a l'agencia de detectius del  generos baró von  Hutte, per ell comença una nova vida. Quant vuit anys després, l’agencia tanca, Guy es veurà amb forces per anar a la recerca de la seva identitat perduda, i ho fa a través de petites informacions, lleus records, semblances físiques en antics retalls de diaris o fotografies esgrogueïdes, números de telèfons en pagines polsegoses de vells temps, seguint sempre una tènue i perillosa línia vermella, on com fantasmes difuminats circulen ser humans fugint d’alguna cosa que els amenaça. Guy Roland va perdre el passat per sobreviure, i Modiano ens parla de la fragilitat de la memòria, i ho fa amb tècniques literàries  innovadores en els anys 70. 

Llegint el llibre, jo veia les escenes en carrers estrets, homes pujant fosques escales amb abrics llargs, foscos i envellits, interiors mal il·luminats, necessiitat de fugir, dits tacats de tabac i por de recordar. Un llibre d’avui i demà… segur.