Amb retard hem llegit en grup el llibre de Giuseppe Catozzela, periodista Itàlia
que ens explica de forma directa, la historia de Samia Yusuf, impactant biografia
de la nena que va començar a córrer cap els quatre o cinc anys, com fan els nens, jugant i desprès competint
sota les ordres d’un entrenador molt especial, lluitant contra tota classe d’adversitats, però
sempre amb esforç i decisió personal, i va
participar sota la bandera del Senegal, en el Jocs Olímpics de Pekín..
L’ experiència li ensenya coses noves. Samia corre ho fa perquè se sent
lliure i corrent es feliç. I està convençuda que és una atleta. Però a partir
de Pekin, corre per ella, per les dones que volen fer-ho, per la llibertat. Per
lluitar contra qui li prohibeix, i marca lleis per la seva família, els seus
amics i els habitants de Mogadiscio.
Samia va tenir la sort de viure en una família excepcional que no creia en
la separació per clans, que permet a la filla gran un matrimoni per amor, i a
Samia fer el que mes li agrada, donant-li suport en tot en mig d’una guerra de
vint anys entre els senyors de la guerra i el ISIS.
La guerra segueix, i destrueix el que més estima. El pare i l’amic, la fmilia, el pais.
Samia seguirà amb dolor el camí de tants
i tants altres, que deixen la seva sort en mans de màfies, lladres i violadors
I com tants travessa mes de 6.000 Kmts, que trigara en fer-los dos anys.
Arriba el capítol darrer, allà a pocs
kmts. de Lesbos, Samia connecta amb el
Mediterrà i correra per sempre més.
L’autor va quedar impactat per la
historia de Samia i va escriure el llibre desprès de parlar extensament amb la família,
la que viu en Mogadiscio i la que havia arribat a Europa i amb els seus
companys i amics.
Es un llibre que no li donaran el Nobel,
però esta en la llista de llibres en Italia per els instituts. és un llibre d’ahir, avui i demà, perque el
Dret dels homes i les dones estableix que tothom te dret d’anar lliurament allà
on pensi que la seva vida i la de la seva família millorarà. l
,
